Entrades

Cartes de petició de referèndum: sociologia del seu procediment.

Imatge
Feia temps que volia fer una comparativa. Les cartes de sol·licitud d'un referèndum pactat entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de l'Estat Espanyol són això, cartes, en plural. N'hi ha hagut dues per cada banda, almenys conegudes. Unes el 2013 i les altres aquest 2017. La manera d'actuar d'un govern i de l'altra han estat força diferents i voldria fer-ne referència per observar com, lentament, les coses van canviat. I canviar no vol dir anar cap a millor o pitjor, sinó que canvia l'estratègia comunicativa, el procediment seguit i la manera de demostrar autoritat a partir del document escrit. Perquè amb la petició d'un referèndum i amb la resposta a la petició els dos governs han volgut actuar amb força simbòlica, i a vegades fins i tot amb violència simbòlica.


Procediment de 2013.
El 26 de juliol de 2013 Artur Mas, l'aleshores president de la Generalitat , envià una carta sol·licitant un referèndum pactat amb el Govern espanyol al president…

Un esborrany és un esborrany

Imatge
I això vol dir que si és només un esborrany és un document incomplet, inacabat, de treball, sotmès encara a variacions i possibles noves versions, sense ser un document final. I si no és final no és un document original, i per tant no pot ser primer, complet i efectiu jurídicament. I això és el què diu la ciència diplomàtica, la que s’ocupa de l’estudi de l’autenticitat i la falsedat dels documents de natura jurídica en tots els seus diferents estats de transmissió.
La primera conclusió és que l’esborrany publicat per El País, per la seva natura, no pot produir cap tipus d’efecte jurídic, és a dir, no es pot utilitzar ni a favor ni en contra de res. I ni molt menys es poden iniciar accions judicials. Formalment li falta tot tipus de garanties. No està validat, per tant no està finalitzat i no es poden atribuir responsabilitats a les persones que l’haurien d’haver validat. No disposa de cap informació que demostri el seu origen, el diari les silencia. Les metadades del pdf penjat per E…

A la recerca del panellet autèntic!!

Imatge
Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…

L'home clau de la versió espanyola de la resposta de Juncker sobre la Independència de Catalunya és ...

Miraré de ser breu per evitar masses disquisicions que no portin a "lugar alguno".  Us he de dir que aquesta vegada la recerca no la he fet sola sinó que ha estat un equip d'arxivers i diplomatistes que m'han donat un cop de mà a rastrejar. D'acord, però rastrejar què? Doncs les metadades residuals que han quedat en els diferents documents en còpia que s'han anat difonent de les famoses dues respostes que el president del Parlament Europeu Jean-Claude Juncker hauria donat a la pregunta de l'eurodiputat conservador Santiago Fisas sobre què passaria si el Parlament Autonòmic de Catalunya proclamés una Declaració Unilateral d'Independència. El repàs de les metadades que hem trobat no ens han donat el nom de la persona que va fer la versió espanyola, la que és més controvertida i ha estat no acceptada pel propi Juncker com a resposta atendible. No l'hem trobat. Però sí que creiem haver trobat la persona clau que ho pot saber.
Molt sumàriament us poso…

El valor estètic de la forma medieval aplicat a la millora de la forma documental durant el segle XIII

Imatge
A la Summa fratris Alexandri, obra escrita inicialment per Alexandre de Hales, i acabada pels seus deixebles Jean de la Rochelle i per un tal "Frater Considerans" (que alguns han identificat per Guillem de Middleton), és una obra cabdal de la teologia medieval. Un dels moltíssims temes que s'hi tracten és el de l'ajustada diferenciació entre bellesa i bé, i el de la seva necessària vinculació. La via franciscana de l'estètica medieval considera el bé com a element relacionat amb la causa final, mentre que el bell es relaciona amb la causa formal. El bé és l'objectiu final. La bellesa un camí, que mitjançant la seva posada en forma, permet assolir el bé. La "forma" (species, en llatí), per tant, és principi substancial de vida pel fet que vehicula per la via del pulchrum cap el bonum, lligant la forma escolàstica a aquella aristotèlica. El "Frater Considerans" anava un punt més enllà vinculant la bellesa al verum, a la veritat, valor total…

Sobre espatlles de gegants - La "patinada" de l'Edu i la font original

Imatge
El dia 24 de maig de 2013, entre les 13:30 i les 14:30, es desenvolupà al CCCB la taula rodona "Periodisme de dades en els mitjans d'Espanya" amb la participació de diferents persones. Entre elles, Eduard Martín-Borregón, com a cap visible de Data'n'Press, exposà els projectes que fins aleshores havien realitzat utilitzant dades obertes i dades tractades per a explicar notícies del present amb alguna cosa més que una mera relació dels elements més importants, sinó amb una explotació raonada de dades que permetien una comprensió major dels fenòmens. Un molt bon exemple d'una manera de dur a terme el periodisme a l'actualitat que, des d'aleshores, està tenint un ampli seguiment i molts bons resultats. És una manera "nova" de fer periodisme, però recercant l'esperit original de la professió, com és la de relatar històries vertaderes. Transmetre la veritat, en la mida que sigui possible, informar als ciutadans, i fer-los més crítics.

Aquell…

La sinceritat documental segons Josep Pla

Imatge
A l'entrada del dia 5 de setembre d'El quadern gris, el jove Josep Pla es pregunta si aquell dietari era sincer, és a dir, si era "un document absolutament íntim". Aquest vincle entre reconeixement de la intimitat com un estat de profunda sinceritat és ben oportú als efectes de poder avaluar la genuïnitat de molts dels documents que no són estrictament de natura jurídica. És el cas del dietari de Pla, un document que no té cap rellevància jurídica, evidentment, però que tampoc és un exercici de ficció. Aquest espai intermig obliga a confiar o no en la sinceritat de l'autor per tal de verificar-ne el contingut, per tal de dotar de credibilitat el missatge emanat. Amb aquest atac de "sinceritat" de Josep Pla arribem al moll de l'òs de la qüestió diplomàtica: la sinceritat de qualsevol manifestació de voluntat que vol ser enregistrada en un suport per tal de deixar-ne constància més enllà de la pròpia memòria.
Josep Pla es qüestiona a continuació si é…