Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2011

30300 oportunidades

Imatge
El pasado viernes 28 de octubre se celebró en Barcelona una nueva edición de Innova.doc 2011, jornada anual que organiza la Escola d'Administració Pública de Catalunya y la Subdirecció d'Arxius i Museus de la  Generalitat de Catalunya para la difusión de las últimas novedades en materia de Gestión Documental. Se lleva celebrando desde 2004 y nos consta que este año las dificultades para su celebración han sido tantas. Esperemos que podamos contar con su necesaria continuidad. Los más de 200 inscritos de este año avalan sin duda su interés.
Este año, bajo el título "La família de normes ISO 30300: noves oportunitats professionals", se han presentado las líneas maestras de la ISO 30300 y la 30301, recientemente aprovadas a nivel internacional y en fase de evaluación pública en el estado español. Después de esta fase, estas normas ya como UNE, se encontrarán en manos de todos los interesados para abordar tanto sus bondades como sus retos. El pasado viernes, de hecho, t…

De como se pierde el control de la preservación digital

Imatge
El lento, pero inexorable proceso de externalización de los sistemas de preservación digital por parte de las administraciones públicas no es solamente una amenaza sino una realidad palpable. Pasar a manos de la iniciativa privada la responsabilidad de la preservación del patrimonio documental de nuestras sociedades parece un contrasentido ante la necesidad de seguridad y credibilidad social que aportan las corporaciones públicas. Sí, externalizar a día de hoy parece ser más económico. Conservar nuestro patrimonio digital en la nube es, sin duda, y con los datos en la mano y los presupuestos también, una solución a corto plazo sostenible. Pero parece ser una evidencia que, a medida que el volumen en bits de nuestro patrimonio digital aumente, se generará una nueva burbuja, un nuevo monopolio en manos privadas, con los evidentes riesgos en materia de control, titularidad y posibilidad de uso de este patrimonio. Una cosa es buscar un partner tecnológico privado, el otro es conceder a e…

Sistema jurídic: una definició alegal o ilegal?

Imatge
La definició de sistema jurídic que aporta la Diplomàtica tendeix a generar confusió. No tant perquè la proposta sigui ambigua, sinó per l'extranyesa que provoca a qui habitualment es mou en el vocabulari dels juristes o l'àmbit estrictament judicial. Convé doncs, que separem el concepte de sistema jurídic, dels subsistemes que especifíquen les diferents funcions d'aquest, és a dir, el sistema executiu, el sistema legislatiu i el sistema judicial.
Un sistema jurídic es pot definir com aquell grup social que disposa d'uns principis organitzatius que doten les seves institucions de la capacitat de formalitzar normes obligatòries. El sistema jurídic, en aquest entorn, ve configurat per aquell col·lectiu de persones que es regulen a partir d'un sistema normatiu. Aquest sistema normatiu es pot definir com un sistema legislatiu o basat en lleis i/o costums. El sistema judicial, d'altra banda, és aquell sistema que vetllarà per l'acompliment del sistema legal d&#…

Distinció entre Acció jurídica i Fet de natura jurídica

Imatge
Qualsevol conducta humana o esdeveniment es pot considerar un fet que s’esdevé a l’interior d’un sistema jurídic. Aquells fets que no s’han produït per algun element propi de l’organització del sistema jurídic es consideren "fets jurídicament irrellevants". En canvi, aquells que venen contemplats a l’interior dels cos normatiu definit per un sistema jurídic es poden considerar "fets jurídicament rellevants". 
Un fet de natura jurídica és un esdeveniment, encara que no sigui intencionat, el resultat del qual pot ser pres en consideració pel sistema jurídic on aquest es produeix, generar un acte de documentació i produir efectes igualment jurídics.
Una tipologia específica de fets és l’acte de natura jurídica. Un acte és el resultat d’una manifestació de voluntat destinada a produir uns efectes concrets, és una acció jurídica documentada. Posem un exemple tret de Luciana Duranti:
Un home rep un fill acabat de néixer de les mans de la seva esposa, l’agafa i el disposa…

Algoritmes diplomàtics [II]: Dispositiu, Probatori i Instrumental

Imatge
El document administratiu s’esdevé com a conseqüència del funcionament ordinari d’una institució pública o d'una empresa privada i pot ser produït o rebut per aquesta. Com ha dit Jordi Serra, “ningú fa documents administratius per pròpia voluntat, sinó per la necessitat de provocar o deixar constància d’una acció, de forma que el document serveixi de memòria antecedent i de suport conseqüent a futures accions”.[1]

A la vegada el document és administratiu perquè ve gestionat o administrat, a l’interior d’un procediment determinat per la institució pública o per l'empresa privada on s’origina. En base a la seva funció i la seva forma el document administratiu es pot dividir en tres tipologies: el document dispositiu, el document probatori i el document instrumental.


El document dispositiu s’esdevé quan l’acte jurídic i el document són contemporanis i, per tant, constitueix evidència escrita d’aquest acte jurídic. Sense el document l’acte no existeix. Es diu que aquest documen…

Algoritmes diplomàtics [I]: Document, Acte i Comunicació.

Imatge
Després d'anar a comprar he arribat corrent a casa i m'he tancat a la cuina. Entre taronges i plàtans he formulat un algoritme (bé, segurament no ho és però s'hi assembla) sobre els tres tipus documentals bàsics: Document, Acte i Comunicació. D'aquest tema ja n'havia parlat al març i n'havia plantejat un primer esquema al XIII Congrés d'Arxivística de Catalunya. Madurant la proposta la torno a explicar: 
La idea central és que Document (D) és tot aquell testimoni original i final amb natura jurídica i dispositiva. És el document que permet produir efectes jurídics. En segona instància, l'Acte (A) és aquell testimoni resultat d'un tràmit i que permet la continuació d'altres tràmits. En tercer lloc, una Comunicació (C) és aquell testimoni de preparació d'un acte administratiu (A).
Exemple: una acta de reunió d'una Junta d'una entitat. Existeix un ordre del dia on es comunica els punts que es tractaran a la reunió a tots els membres de …