Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2012

El judici d'autenticitat documental: una decisió econòmica.

Imatge
Permeteu-nos que us desitgem un feliç 2013 citant paraules sàvies d'Umberto Eco. Ja ho vàrem fer l'any passat amb una referència que continua vigent quaranta-un anys després al voltant de la "transició permanent" en què es troben les nostres societats. Ara ho fem amb una de les principals conclusions del capítol "Objectes falsos i contrafaïments" del llibre Els límits de la interpretació que resumeix de manera brillant quin són els veritables factors que ens fan creure més o menys en un document, les claus d'ordre tècnica però també lligades al nostre comportament social que ens permeten confiar en els documents. La conclusió és que qualsevol acte de confiança implica una renúncia:
"Així, un acostament semiòtic als objectes falsos mostra fins a quin punt són febles teòricament els nostres criteris per decidir l'autenticitat o no. Malgrat tot això, encara que cap criteri singular no sigui satisfactori al cent per cent, ens refiem habitualment d…

El primer tuit papal: un "Dictatus Papae" del segle XXI

Imatge
El passat dia 12 de desembre de 2012 el Papa Benet XVI ha enviat el seu primer tuit. L'esdeveniment, com qualsevol pas que fa el papa de Roma, ha estat seguit a nivell internacional. No podíem deixar de banda l'emissió del primer tuit per part d'una de les cancelleries més antigues de la història occidental. El primer tuit papal és un producte de la cancelleria papal, la cancelleria d'un estat sobirà amb un sobirà d'origen milenari. D'aquesta manera el primer tuit papal ha de ser sí o sí, autèntic i fiable, d'entrada ... o no?
En primer lloc hem de dir que qualsevol tuit emès es realitza a l'interior d'una plataforma tecnològica sotmesa al dret privat. Aquesta plataforma no ha estat adquirida per cap institució sobirana, simplement en fa ús. Així, tot els tuits enviats són públics però sotmesos, insistim a dret privat, i per tant no poden gaudir de fides publica. Al no poder gaudir d'aquesta condició, la seva autenticitat i fiabilitat serà semp…

Els tres camins de la confiança documental

Imatge
S'acostuma a dir que la diplomàtica és una ciència que ajuda a confiar de manera plena en els documents. Sí,  és així, tot i que pensem que és una conclusió insuficient. La diplomàtica és la ciència que permet confiar en els documents, però que també permet als professionals que disposen d'aquest mestratge ser persones amb autoritat per promoure estats de confiança en relació als documents que analitzen i, en darrera instància, permet dotar a les institucions que vetllen per preservar la confiança sobre els documents, de capacitats per realitzar aquesta tasca de manera rigorosa, metòdica i, sobretot, efectiva. La diplomàtica ve operada per persones i, a vegades, a l'interior d'institucions. Així, la confiança es deriva, a partir del mètode i de l'experiència a les persones que l'exerceixen. És per això que diem que la diplomàtica "ajuda" a confiar en els documents perquè hi ha persones que permeten que es pugui confiar en aquests documents. Si aquest…

Sobre la natura jurídica de l'esborrany de la UDEF

Imatge
Altres vegades hem definit els esborranys com a documents in fieri, incomplets, de treball, sotmesos a canvis i revisions i, per tant, sense la capacitat per produir efectes jurídics per si sols. Com a tals no tenen perquè ser documents fora de sistema, ans al contrari han de ser objecte d'identificació i de gestió. La seva identificació permetrà que puguin ser retrobats i reutilitzats amb la finalitat d'elaborar un document original amb plena capacitat jurídica. Un document original, finalitzat, és una "veritat" acordada, però en cap cas, per sí mateix, és "la veritat". Un esborrany doncs, és un estadi anterior a l'acord de "veritat", per tant és menys legítim i més allunyat de "la veritat". Per tant és un esborrany sotmès encara a possibles modificacions. La seva informació ha de ser tractada amb les reserves de la provisionalitat i la manca de definició final d'una "veritat" acordada.
Aquesta apreciació inicial és n…

Added Value i Evidence of value. Innovació [3] en Arxivística i Gestió de Documents

Imatge
Vendre millor el resultats de la nostra feina!! Aquest és crit sentit i compartit per molts professionals dels sectors de l'arxivística, la gestió documental i la diplomàtica. Per a fer-ho cal avaluar amb esperit crític l'objectiu dels nostres productes. Els fem per nosaltres mateixos i per demostrar-nos que apliquem bé la teoria? O bé els fem perquè tinguin alguna utilitat pràctica a la institució o al client que ens els sol·licita? Algun valor social s'esdevindrà d'aquests productes? Algun valor pragmàtic? Generaran negoci? Oportunitats? Els nostres productes provocaran evolució positiva? Millora continuada? Interioritzem dos conceptes per donar algunes respostes en aquestes preguntes: "Evidence of Value" i "Added Value".

Provar la vàlua (Evidence of Value) o “posar en valor” els nostres documents. Inicialment hem de diferenciar entre els documents que conformen un fons i els documents que nosaltres elaborem com a productes d'arxiu. El valor, e…

El problema català durant els processos constituents.

Imatge
Tot revisant el concepte de sistema jurídic que utilitza la diplomàtica no hem perdut l'oportunitat d'avaluar els fonaments dels sistemes jurídics que han predominat a Catalunya i a España. En aquest sentit existeix un llibre revelador que ens donarà un cop de mà. Es tracta del llibre de divulgació que van escriure Jordi Solé Tura i Eliseo Aja sota el títol Constituciones y períodos constituyentes en España (1808-1936). La seva primera edició és de 1977 i la versió que hem utilitzat és la setzena, de 1992. Un llibre tantes vegades reeditat ja mostra la seva gran capacitat i la rellevància del seu contingut. Segurament hi ha altres compendis que analitzen les lleis màximes del territori España durant els darrers dos segles, però aquest és especialment clarivident.

El seu posicionament és legalista, producte de l'estudi de dos catedràtics de dret constitucional. Les seves conclusions tanmateix trascendeixen la mera anàlisi jurídica tot aportant una contextualització històric…

Innovació en Diplomàtica [III]: Els nous camins de l'edició digital de documents.

Imatge
També és possible innovar en el camp de la Diplomàtica Clàsica. Es discuteix des de fa temps si les noves tecnologies ofereixen nous mètodes de treball o si simplement fem el mateix de sempre però amb instruments diferents. En aquest bloc som de l'opinió que aquestes noves tecnologies i el seu dinamisme no signifiquen un gran canvi per si mateixes. Normalment són instruments que milloren la gestió dels documents, però no habiliten sense un treball humà previ a una descripció totalment automatitzada. L’objectiu diplomàtic de l’edició crítica dels documents no pot ser automatizada cent per cent en cap cas, ni ara ni en un futur massa proper. El treball humà, l’ull paleogràfic, continuarà essent decisiu en l’estudi crític dels documents basats en escriptures manuscrites, amb suports fràgils i escrits en llengües poc conegudes.
De totes maneres, tot i admetent des del principi que les tecnologies continuen lluny d’oferir resultats definitius a l’edició documental sí permeten millorar…

Algoritmes diplomàtics [IX]: Les mil i una denominacions de "document electrònic".

Imatge
Malgrat que la diplomàtica sigui força estable pel que fa a l’acceptació del document com a base del seu estudi, des de fa aproximadament deu anys, diferents ciències estan dissolent aquest concepte fins al punt de posar-lo en dubte. Hi ha una certa desconfiança a seguir utilitzant el concepte i s’ha carregat de connotacions negatives. El document ve considerat com un vestigi del passat que necessita d’una revisió per adaptar-lo als nous temps i usos. El document tal com l’hem entès fins ara, diuen, es dissol o directament es mor.[1] 
Això passa evidentment fora de la diplomàtica. Podríem fer com si res, però convé estar amatents als motius que porten a certes ciències i a certs col·lectius professionals a posar-lo en dubte. Per aquest motiu fem una breu disgressió a continuació d’aquesta tendència a fi i efecte de determinar si la diplomàtica pot ser consistent a l’hora de recuperar el prestigi del document o si, per contra, haurà de començar a trobar respostes a coses noves. Però …

Aprofundir en la sinceritat dels contractes i ajudar al consumidor a prendre decisions. Usos de la diplomàtica.

Imatge
Considerem fermament que una millora substancial en la percepció de la diplomàtica com a espai de coneixement amb una funció científica però sobretot social és plantejar-la com una teoria transversal i atemporal dels documents i les seves circumstàncies, tot evitant la separació acadèmica entre diplomàtica clàssica i contemporània. Una sola idea de diplomàtica. Els dos adjectius, transversal i atemporal, han de ser definits i aplicats en un supòsit pràctic. En aquest sentit la percepció de la major o menor sinceritat dels contractes de qualsevol època ens servirà.

I és que en aquesta percepció hi trobem un dels elements fundacionals de la pròpia diplomàtica: els documents de natura jurídica poden ser fiables i autèntics, però no transmetre la veritat històrica dels fets i les accions jurídiques en ells representats. Com que aquest és un mal atemporal, tant se val que el document sigui medieval o actual, el mètode d'aproximació i l'anàlisi hauria de ser el mateix. De la mateix…

Historiografia de la Diplomàtica [VII]: del projecte InterPARES a la Digital Records Forensics

Imatge
L’any 1999 s’inicia, a redós de la Universitat de British Columbia i sota la direcció de Luciana Duranti, el projecte InterPARES (International Research on Permanent Authentic Records in ElectronicSystems). L’orientació és clara, determinar l’autenticitat en els documents de conservació permanent produïts i gestionats per sistemes electrònics. El projecte té una primera etapa que s’inicia el 1999 i acaba el 2001. Una segona que va del 2002 al 2007. I una tercera que s’inicia el 2008 i ha finalitzat el 2012. 
En la primera etapa es basteix un corpus teòric molt potent per a determinar els requisits d’una conservació adequada de documents electrònics autèntics, una llista de mètodes per la selecció d’aquests documents, i una llista de principis i competències orientats a la definició d’estratègies útils a aquest efecte. El resultat d’aquesta primera etapa es publica el 2002 sota el títol Preservation of the Integrity of Electronic Records i és subscrit per Luciana Duranti, Terry Eastwo…

Historiografia de la Diplomàtica [VI]: dels orígens de la diplomàtica contemporània a Luciana Duranti.

Imatge
L’origen de l’interès per la documentació contemporània no és exclusivament atribuïble a la proposta, comentada en un post anterior, de Robert-Henri Bautier l’any 1961. En certa mida, ja el seu mestre Georges Tessier, durant els anys 30, havia comentat la possibilitat d’analitzar amb mètode diplomàtic qualsevol document que es trobés en un arxiu. I es pot remuntar a Arthur Giry i a Alain de Boüard la direcció del focus d’atenció a un plantejament més obert de la disciplina. Tanmateix, totes aquestes propostes eren "medievalistes" i en cap cas parlaren mai de la documentació produïda per les burocràcies contemporànies. És el francès Auguste Dumas l’any 1932 el primer en afirmar obertament que la diplomàtica no tenia perquè estar unida a la història medieval sinó que amb el mateix rigor científic es podia fer front a qualsevol document de qualsevol època, fins i tot als documents contemporanis. [1] El papiròleg alemany Ulrich Wilcken el 1934 també defensà la idea que la dipl…