Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2014

La sinceritat documental segons Josep Pla

Imatge
A l'entrada del dia 5 de setembre d'El quadern gris, el jove Josep Pla es pregunta si aquell dietari era sincer, és a dir, si era "un document absolutament íntim". Aquest vincle entre reconeixement de la intimitat com un estat de profunda sinceritat és ben oportú als efectes de poder avaluar la genuïnitat de molts dels documents que no són estrictament de natura jurídica. És el cas del dietari de Pla, un document que no té cap rellevància jurídica, evidentment, però que tampoc és un exercici de ficció. Aquest espai intermig obliga a confiar o no en la sinceritat de l'autor per tal de verificar-ne el contingut, per tal de dotar de credibilitat el missatge emanat. Amb aquest atac de "sinceritat" de Josep Pla arribem al moll de l'òs de la qüestió diplomàtica: la sinceritat de qualsevol manifestació de voluntat que vol ser enregistrada en un suport per tal de deixar-ne constància més enllà de la pròpia memòria.
Josep Pla es qüestiona a continuació si é…

El desordre dels documents segons Josep Pla

Imatge
A l'obra El quadern gris de Josep Pla s'hi fan moltes referències als "papers", als documents que d'una manera o una altra van formar part del primer quart de segle de la seva vida. Des de l'afició a la lectura de "papers vells" de mossèn Birba, sacerdot de la parròquia de Llofriu, o la "cal·ligrafia admirable" d'Esteve Casadevall, a les estanteries plenes de "llibres i papers" del Jutjat de Llofriu on el senyor Balaguer sempre tenia la taula "plena de documents, de llibres i de Gacetas de Madrid". Pla defineix com a cafarnaüm judicial l'ordre de l'arxiu del jutjat atesa la seva afecció "per les coses ordenades i ben endreçades - tot i que personalment hagi estat un desordenat". L'escriptor, com la majoria d'humans, hem tingut sempre fretura d'ordre malgrat que la pràctica ens hagi portat sovint al desordre o a un ordre peculiar, memorístic, temàtic i ocasional. 

En aquestes definicion…

"Ego sum qui sum" (Èxode 3, 14)

Imatge
"Ego sum qui sum", així és com Déu, nostre Senyor, es manifesta a Moisès quan aquest li pregunta qui és que parla i qui és que es manifesta. Aquesta expressió interpretada segles després per Sant Anselm d'Aosta al capítol XXII del Proslogion, ve a dir que "el que en la seva totalitat és una cosa, i en les seves parts n'és una altra, el que té quelcom de mutable, aquest no és completament allò que és." Dit d'aquesta manera, Sant Anselm confirma que no hi ha res que sigui immutable que no sigui Déu, i que la resta de coses ho són. Que si és immutable, i és el que diu ser, aleshores Déu és l'única cosa autèntica que pot existir, la única genuïna.


I si això és així, ja poden anar fent les maletes i canviant de negoci tots els que continuen afirmant que la signatura electrònica i el resegellat dels documents signats permetrà mantenir immutables i íntegres els documents digitals, i autèntics per sempre. Apel·lar a Sant Anselm d'Aosta, reconec, té a d…