"Ego sum qui sum" (Èxode 3, 14)

"Ego sum qui sum", així és com Déu, nostre Senyor, es manifesta a Moisès quan aquest li pregunta qui és que parla i qui és que es manifesta. Aquesta expressió interpretada segles després per Sant Anselm d'Aosta al capítol XXII del Proslogion, ve a dir que "el que en la seva totalitat és una cosa, i en les seves parts n'és una altra, el que té quelcom de mutable, aquest no és completament allò que és." Dit d'aquesta manera, Sant Anselm confirma que no hi ha res que sigui immutable que no sigui Déu, i que la resta de coses ho són. Que si és immutable, i és el que diu ser, aleshores Déu és l'única cosa autèntica que pot existir, la única genuïna.



I si això és així, ja poden anar fent les maletes i canviant de negoci tots els que continuen afirmant que la signatura electrònica i el resegellat dels documents signats permetrà mantenir immutables i íntegres els documents digitals, i autèntics per sempre. Apel·lar a Sant Anselm d'Aosta, reconec, té a dia d'avui un punt d'exòtic, però si restem a Déu del nostre argumentari, i simplement confiem en la raó (que no és poc), aleshores cal acceptar d'una vegada per totes que l'autenticitat, la integritat i la confiança documental és només un grau o un estat de credibilitat, i que en cap cas i mai, serà un valor absolut. Grau, marge, res de valors absoluts i confiança en què la bona gestió del canvi i la mutabilitat en entorns digitals és el que permetrà mantenir-nos propers a la certesa o a la falsedat documental.

He fet servir l'edició del Proslogion a cura de Josep Batalla de l'editorial LAIA, de l'any 1988, pàg.169.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

The Nota - Anàlisi diplomàtica

L'Original "of the Nota" - Anàlisi diplomàtica

Evidencia, prueba y testimonio.