The Nota - Anàlisi diplomàtica

Un presumpte advertiment

Tot ha començat el matí del 31 d'agost quan el director de El Periódico ha publicat la notícia: Els Mossos van rebre l'alerta de l'atemptat de Barcelona de la CIA el 25 de maig. La notícia es fonamenta en un presumpte document emès per la CIA on apareix l'advertiment d'una possible acció terrorista a la Rambla de Barcelona. El document presentat és el següent:
L'article argumenta que la NCTC (National Counterterrorism Center), organisme que coordina més de vint agències d'investigació i seguretat nord-americanes, entre elles la CIA, la NSA o el FBI, hauria fet arribar als Mossos d'Esquadra aquest document. El mateix 25 de maig la notícia s'hauria enviat a la Policia Nacional, a la Guardia Civil, al Centro de Inteligencia contra el Terrorismo y el Crimen Organizado (CITCO) i al Centro Nacional de Inteligencia (CNI). De la notícia se'n derivaria doncs, que els Mossos d'Esquadra disposaven d'informació molt concreta que hauria permès prendre mesures preventives al voltant de la Rambla de Barcelona per tal d'evitar la presumpta amenaça que els havia arribat. La nota presentada no deixaria de ser una informació més de les múltiples notes i advertiments, avisos i preventius, que les agències de seguretat del món occidental, de manera més o menys ordenada i coordinada, s'envien cada dia i que hauria passat totalment desapercebuda, si no fos que el passat 17 d'agost hi ha un atemptat a la Rambla de Barcelona, amb fins ara un balanç de 16 morts i desenes de ferits. Res seria sorprenent si no fos que des d'aleshores la premsa ha provat de saber si es podria haver evitat d'alguna manera l'atemptat. Amb l'article publicat pel director de El Periódico s'ha volgut mostrar de manera molt palesa que alguna cosa es podria haver fet abans i, a la vegada, i per posar en qüestió alguns aspectes de l'actuació dels Mossos en aquest esdeveniment. Ens estalviem de fer repàs de tots els moviments previs que hi ha hagut a la premsa des del fatídic 17 d'agost, però que es resumirien en què potser els Mossos podrien haver fet més, que els Mossos no estan prou coordinats amb les forces de seguretat espanyoles per culpa del "Procés", que certa premsa vol desacreditar els Mossos per fer veure a la societat catalana que anem malament i que es podrien evitar desgràcies si estiguéssim més "unidos", entre moltes altres coses.

Errors contingents sota sospita

Tanmateix, el revolt s'ha suscitat perquè la notícia se sustenta en un presumpte document que és a totes llums suspecte. I dic suspecte seguint el què ràpidament el mateix matí del dia 31 el propi Julian Assange i de retruc Wikileaks han proclamat sense embuts: el presumpte document presentat ha estat "fabricat" i és clarament suspecte de manca de genuïnitat per una llarga llista de motius. Si hi ha algú al món, fora de la dinàmica de les agències de seguretat mundials, que ha vist més documents originals d'aquestes agències és precisament Julian Assange. De manera que el seu prestigi, o almenys el seu bagatge i dedicació, han servit per posar en crisi ràpidament el presumpte document. Els principals elements de crítica s'han centrat en la forma intel·lectual del document i en alguns aspectes filològics (Lorenzo Valla reviu?): 

1.- Les cometes << >>> serien d'ús típicament hispànic i no pas d'ús habitual en els documents en anglès de la CIA i altres agència de seguretat.
2.- Els informes de la CIA solen usar l'acrònim ESP en comptes d'SPAIN per designar l'Estat Espanyol.
3.- L'acrònim ISIS és habitualment usat pels mitjans de comunicació però les agències d'intel·ligències usen ISIL. Malgrat tot la nova administració Trump podria haver modificat aquesta obligació.
4.- Iraq apareix escrit amb k, quan en anglès és sempre Iraq, com en català.
5.- El document diu a "the text of the nota" s'hi trobarà un avís, quan en anglès hauria d'haver estat millor "notice" o "note". Malgrat tot l'expressió podria haver reportat la paraula en castellà si el peticionant hagués estat d'aquest origen lingüístic.
6.- El 25 may 2017 s'hauria d'haver-se escrit May 25th, en correcte anglès.
7.- L'ús de "The Mossos" sembla excessivament col·loquial per denominar un ens que oficialment es diu Mossos d'Esquadra i no té acrònim.
8.- L'expressió "administratives purposes" és incorrecte gramaticalment atès que hauria de ser "administrative purposes". Això es podria deure a un error de picat o de repicat com veurem a continuació.
9.- Algú ha posat en dubte l'expressió "La Rambla Street" per ser poc ortodoxa.

Una refacció d'un original incert

En definitiva un munt d'errors gramaticals, lingüístics i de terminologia tècnica que l'han fet sospitós de falsetat. Davant d'aquesta munió d'incongruències que no podem delimitar com a mers errors contingents, sinó que posen sota sospita tot el procediment d'elaboració del document, el director de El Periódico ha estat entrevistat per la premsa radiofònica. Aquesta ha aconseguit posar en dubte tot plegat. Dubtes sobre el presumpte document en sí, dubtes més seriosos sobre el procediment de presentació del document i dubtes, en definitiva, sobre l'existència o no d'un original. Les excuses han estat magnífiques: "els errors gramaticals i de les cometes es poden haver produït perquè el document és de natura digital i venia xifrat", o "el document en realitat no té la tipografia original i l'hem adaptat per a una millor lectura o comprensió". Memorable. De tot plegat se n'ha desprès que es tracta del què el bon amic Vicenç Ruiz ha determinat com una refacció, és a dir, la reelaboració d'un document per la via de la transcripció integra del seu contingut atenent el perill de pèrdua de l'original, la inconsistència del seu suport o la fragilitat de la seva integritat. Convé dir, per més claredat, que aquest terme és el diplomàtic, no pas el procés informàtic conegut com refactoring. És important dir-ho. La refacció ha estat més simple. S'ha fet per la via de "talla-enganxa" del text extret d'un arquetipus original no precisat i s'ha maquetat amb tipografia "cambria". A continuació se n'ha extret un fitxer d'imatge. S'hi ha afegit la marca d'aigua de El Periódico, i s'ha utilitzat com a imatge il·lustrativa de l'article publicat.

Com era l'original del qual se n'extreu el contingut per fer la refacció? Una pregunta de resposta complexa. No sabem si el document que ens ofereix La Sexta és una nova refacció, polida pel que fa a l'estil, o es pot assemblar a la nota original:


Com es pot observar hi manca la capçalera introductòria amb el "the nota" i es passa directament al contingut del missatge. Es poleix l'expressió "administratives purposes", i es canvia la tipografia a una itàlica cursiva. Es tracta aquesta tipografia la utilitzada en l'original o és una nova refacció del text del document de El Periódico? Probablement és aquesta segona possibilitat. La clau la tenim en les paraules del director de El Periódico: "el document arriba xifrat en digital". El què hi ha darrera d'aquesta expressió poc acurada i gens tècnica és un original extret en format de text com ho acostumen a ser la majoria de cables diplomàtics o entre agències policials. És a dir, no hi ha un document en sí, és a dir, un document en paper o un PDF amb el text de l'advertiment, sinó un missatge enviat per un canal de comunicació segur que no genera document si no s'imprimeix o si no se n'extreu el text repicant-lo. Cal un visor o tractar el missatge com a TXT. Potser un bon exemple serien els cables diplomàtics que el propi Wikileaks va publicar fa uns anys i pels quals va haver d'habilitar un visor per a poder-los consultar. Una possible aparença de l'original podria haver estat aquesta:



Una altra situació hauria pogut ser que el text de l'advertiment fos dictat, és a dir, que una font oral l'hagués transmès als periodistes de El Periódico i aquests l'haguessin transcrit amb més o menys fortuna. En aquest sentit El Periódico diu més d'una vegada que la informació inicialment la tenien de forma oral. Però aquesta opció, la que tècnicament hauríem anomenat un "dictatus", no permetria explicar expressions tècniques com (S//REL TO SPAIN) i altres abreviacions del document. Aquestes sí que ens reporten algun element proper a l'original. Són, en el fons, símbols imitats, abreviacions tècniques que marquen els camps d'escriptura i elements de la temàtica a tractar. En aquest sentit, improvisar o falsificar aquests elements ho podem considerar més complicat. Ningú ha pogut verificar si aquestes abreviatures són utilitzades o no en els cables de les agències de seguretat americanes. Ningú les ha desmentit ni aprovat. És un element a tenir en compte per considerar la falsedat o no del presumpte document.

Reconstrucció (no definitiva) del procediment d'elaboració.

Ens costa fer una proposta del tot precisa sobre quin procediment s'ha seguit bo i atenent que el propi director de El Periódico ha tingut tants problemes per explicar i donar resposta creïble a alguns dels dubtes suscitats per la nota. Però farem un primer assaig. Ni tenim la veritat ni en volem ser-ne exclusius propietaris, simplement volem posar en pràctica el metòde d'anàlisi diplomàtica que ens aporta aquesta ciència davant situacions de manca de context com és el cas que estem estudiant.

1.- El dia 25 de maig es rep una comunicació o cable per un canal telemàtic no determinat. El format de les dades es textual, potser sense ser format html i sense enriquiment de cap tipus. Aquesta informació arriba a totes les forces de seguretat de l'Estat Espanyol. En aquest sentit cap d'elles ha desmentit a dia d'avui aquesta informació rebuda, ans al contrari s'ha acceptat haver rebut informació relacionada amb el terrorisme i les seves possibles accions a Barcelona. Els Mossos han desmentit que el presumpte document en concret que tramet El Periódico sigui cert i el qüestionen obertament dient, fins i tot que és un muntatge. Això fa pensar que la data de 25 de maig sigui simplement una elucubració i que la data de recepció d'informació relativa a possibles atemptats sigui una altra. Cap altra cos de seguretat ha dit res més al voltant d'aquesta comunicació. Que alguna cosa van rebre els mossos està clar des del moment que admeten haver rebut quelcom però haver-ho considerat de "baixa credibilitat." Com hem dit, de comunicacions se'n reben cada dia.

2.- El mes de juny, segons diu l'article de El Periódico, la informació arriba de manera oral al seu diari. D'aquesta informació se'n pren nota, potser es transcriu alguna part per via telefònica o en reunió presencial. Aquesta informació queda al diari com a possible exclusiva, però en stand-by, segurament per la manca de prova "física". 

3.- Després dels atemptats del 17 d'agost el diari El Periódico el què fa és sol·licitar una reproducció del document parlat i comentat el mes de juny. Es busca aquesta prova física per fer més creïble la notícia que es vol publicar i que demostraria que els Mossos ja tenien informació sobre possibles amenaces d'atemptats a la Rambla. La font des d'on prové la informació envia el document sol·licitat però sol·licita que no es publiqui íntegrament. El Periódico respecta la petició de la font original. Amb un ennegriment al principi del document trobem l'anonimització de qui sol·licita el document o la informació en un format no oral. S'extreu un extracte del presumpte document original, que insistim que no és el què es publica.

4. El Periódico li dóna una forma nova. D'aquesta manera es procedeix a la refacció del document en el format que es presenta aquest matí. Una refacció que també permet a La Sexta fer la seva pròpia versió, també. L'aparença de document però, no permet aportar credibilitat de document autèntic, per ser segurament incomplet o per no poder verificar la seva completesa de manera clara, per mancar marques d'origen i de producció, per mancar-hi potser validacions o els noms o codis de qui el va redactar, per mancar dades cronològiques, en fi, un munt de mancances d'ordre diplomàtic que el fan als ulls de qualsevol persona un document suspecte. La ciutadania en veu molts de documents, cada dia, i és suficientment hàbil per determinar si el document pot ser suspecte o sospitós d'alguna cosa. Verificar la falsedat és una altra cosa. De fet Julian Assange havia considerat inicialment la falsedat del document, però després ha rectificat. Dir que és fals és tota una altra cosa, en aquest cas hauríem de parlar de refacció sinó de contrafaïment o producció fraudulenta.

Alguna consideració sobre el contingut i la publicació de documents amb aquestes característiques

L'activista Liz Castro apunta que hi ha expressions que sí ha vist en cables de la CIA i d'altres que li són més estranys o no els ha vist mai. Per exemple, la frase "This information is provided  only for intelligence purposes in a effort to develop potential investigative leads" és una frase sí detectada. En canvi "It cannot be used in connection with any foreign or domestic court proceedings or for any other legal, judicial, or administratives purposes" diu no haver-la vist mai redactada d'aquesta manera. De fet, si parem atenció a aquesta darrera frase la informació que s'està transferint és poc més que un missatge eteri o evanescent: quina informació, en el món, es transmet i no pot ser utilitzada en cap instància judicial ni per a propòsits d'ordre legal, judicial o administratiu? Només se'ns acut una, la de natura cognitiva, la literària i la de ficció. Dir això en el document és poc més que dir que el podem considerar com una història de por o un conte de terror. En realitat, la funció d'aquesta clàusula és més subtil: que aquest document no pugui ser mai utilitzat com a prova de res davant de cap instància de natura jurídica. És per tant, un document fora de sistema i no vol ser prova. Però existeix. En el cas que estudiem, la premsa no actua amb un sentit jurídic "stricto sensu", però condiciona la opinió pública perquè la informació del document pugui acabar provocant conseqüències d'abast jurídic. I això és una temeritat perquè acaba contravenint i usant el presumpte document de manera incorrecta i incomplint la clàusula pròpiament dita.

En segona instància es parla de informació insubstanciada i de verificació desconeguda. Aquests preventius són prou clars com perquè no només els Mossos sinó totes les forces de seguretat de l'Estat donessin a la informació una "baixa credibilitat". El fet que després el 17 d'agost s'acabés produint un atemptat on la informació diu que es podria produir és simplement una conseqüència patètica, però només per aquest motiu no es pot posar ombra de dubtes sobre l'actuació de cap cos de seguretat. Des d'aquest altra punt de vista, potser menys diplomàtic i més de crítica textual i exegesi, també podem considerar una temeritat la publicació d'aquest presumpte document.

En darrera instància ens reafirmem en tot el què hem anat dient els darrers anys. La metodologia que segueix la premsa espanyola de utilitzar documents per la via de retalls, imatges i reconstruccions inconsistents és un servei ben galdós a la credibilitat de les notícies que pretenen defensar. Pocs espais de confiança disposem ja en entorns digitals com per anar fent aquests tripijocs que en realitat simplement manifesten no conèixer bé la natura de les fonts primàries de base documental que tracten. Amb més cura, amb més coneixement i traça en la presentació d'aquestes, la notícia gaudiria des del principi de credibilitat alta, predisposaria fins i tot al ciutadà a la confiança. Fent-ho de la manera que darrerament es fa, malgrat que al final la notícia pugui ser veraç o l'original transmès genuí, predisposa al lector a la no credibilitat i a la desconfiança. Molt a millorar, sincerament.

Comentaris

Francesc Raventós ha dit…
Ates el detallat analisi efectuat de la forma i contingut del Text sembla confirmar-se que es tracta d' una intoxicacio premeditada. Com es possible que El Periodico s'hi hagi avingut?
Un cop mes es veu que s'acosten votacions.
Anònim ha dit…
Salutacions. M'agradaria fer algunes aportacions perquè pugueu ampliar l'anàlisi.

Ahir El Periódico va publicar un altre article on es mostra la famosa nota original i on justifiquen, o almenys ho intenten, alguns dels errors gramaticals i lingüístics esmentats:

http://www.elperiodico.cat/ca/politica/20170831/nota-original-alerta-eua-mossos-atemptat-rambla-barcelona-6257046

En aquest cas apareix més informació: el document publicat va ser enviat al CITCO ("TO:") el 21 d'agost ("DATE:"). A més, si comparem aquesta imatge amb la primera publicada, la part anonimitzada inicialment deixa veure 3 paraules: "from 21 August". Potser la part que no podem veure deia alguna cosa semblant a "En resposta a la seva petició" del 21 d'agost, és a dir, d'aquell mateix dia.

Més important, que ningú ha qüestionat i, per tant, El Periódico no ha hagut de justificar, és el següent:

Si el missatge als Mossos es va enviar el 25 de maig de 2017 i aquesta nota de 21 d'agost pretén ser una transcripció literal d'aquell missatge, ¿perquè el 25 de maig es va dir que "informació insubstanciada i de verificació desconeguda DE FINALS DE MAIG INDICAVA que l'ISIS ESTAVA PLANIFICANT atemptats per a l'estiu"? És a dir, si aquest missatge es va enviar el 25 de maig, perquè no es va dir "informació recent" en comptes "de finals de maig"? I perquè no es va dir que aquesta informació "indica" en present que l'ISIS "està planificant" en present?

Més curiós és, encara, el que es pot veure en un altre article de El Periódico:

http://www.elperiodico.cat/ca/politica/20170831/eua-reafirma-atemptat-rambla-barcelona-alerta-mossos-cia-6257463

Curiosament, com dic, al cinquè paràgraf diuen això:

El CITCO va ser justament l'òrgan que, a través d'un correu electrònic xifrat i datat a les 14.49 hores del 21 d'agost, va rebre aquesta comunicació del NCTC. El document, classificat com a «secret», ve precedit per un enunciat molt eloqüent: «Text de la nota enviada als Mossos el 25 de maig.» En una breu introducció, el NCTC exposa al CITCO que «el que segueix és el text de la nota que el nostre servei va enviar als Mossos el 25 de maig del 2017».

En el sisè paràgraf continuen amb la citació literal del missatge, traduïda al català. Però és important fixar-se quan tanquen la cita amb les cometes, quan la tornen a obrir, quan s'obliden de tancar-la, i quan tornen a obrir-la. Curiosament, queden fora de la cita literal els dos verbs, en passat: "indicava" i "estava preparant".

Entrades populars d'aquest blog

L'Original "of the Nota" - Anàlisi diplomàtica

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos